A mesura que s’intensifica l’escalfament global, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni i la protecció del medi ambient s’han convertit en un dels problemes mundials bàsics que s’ha de resoldre. Per aconseguir la reducció d’emissions de diòxid de carboni, cal passar pels processos de captura, transport, emmagatzematge, aplicació i conversió. El cost de captura en aquests processos representa aproximadament un 75%, o fins i tot superior. Actualment, la concentració de CO2 de la majoria de fonts d’emissions grans és inferior al 15%, mentre que una part petita (menys del 2%) de fonts industrials basada en combustibles fòssils té una concentració d’emissió de CO2 superior al 95%. Les fonts d’alta concentració són objectius potencials per a la implementació precoç de la tecnologia de captura i emmagatzematge de diòxid de carboni (CCS). El CO2 és un dels principals gasos que provoquen l'efecte hivernacle i també és un recurs de carboni potencial. El CO2 té una àmplia gamma d’usos en diversos sectors de l’economia nacional com a matèria primera química, refrigerant, potenciador de producció de camp petroli, medi inert, dissolvent i font de pressió. Per tant, tots els països es comprometen a reduir les emissions de diòxid de carboni de la crema de combustibles fòssils. Actualment, la tecnologia de captura de diòxid de carboni s’utilitza àmpliament en les indústries químiques, la central, la fabricació d’automòbils i altres indústries. No obstant això, els desavantatges dels materials de captura de diòxid de carboni en aquesta etapa són un mal rendiment de reciclatge, toxicitat, baixa eficiència de captura, escasses matèries primeres i un alt consum energètic. Per tant, el desenvolupament de nous materials de captura de carboni s’ha convertit en un focus de recerca.
Paraules clau: diòxid de carboni; Captura de materials; investigació; progrés
Èxits en la investigació i el desenvolupament de materials de captura de carboni
Solució adsorció
L’adsorció de solucions utilitza principalment solucions que contenen grups funcionals amins per capturar CO2 mitjançant l’absorció química. Els adsorbents utilitzats habitualment són les solucions d'amina d'alcohol, incloses les amines d'alcohol primari (com l'etanolamina), les amines d'alcohol secundària (com la dietanolamines i la diisopropanolamina) i les amines terciàries d'alcohol (com la metyldietanolamina i la triethanolamina). Aquest mètode d’absorció química utilitza l’absorbent per reaccionar amb CO2 per aconseguir l’objectiu de recuperar la CO i utilitza la seva reacció inversa per regenerar l’absorbent. Aquest mètode té una elevada taxa d’eliminació de CO2 i és un dels mètodes més efectius per recuperar CO2. També és adequat per tractar gasos mixtes amb baixa pressió parcial de CO. Tot i això, encara hi ha molts desavantatges que limiten l’ús d’aquest mètode: les amines són propenses a la degradació oxidativa, cosa que redueix el rendiment d’absorció i també augmenta la viscositat de la solució, que no és fondària per a la transmissió de gas; Les amines i els seus productes de degradació són fàcils de volar durant la regeneració de l’absorbent, cosa que redueix la seva capacitat d’absorció: la forta alcalinitat de la solució amina és especialment corrosiva per als instruments i els equips; L’operació és relativament feixuga; El consum d’energia de regeneració és elevat.
Materials d'adsorció de compostos alcalins de metall
Com que el CO2 és un gas àcid, es pot adsorbir fàcilment a la superfície de materials lleugerament alcalins. Actualment, hi ha tres adsorbents alcalins principals en investigació i desenvolupament: un són òxids metàl·lics alcalins, com Na2O2, K2O, CAO, MGO i AI2O3. Els òxids metàl·lics tenen una bona capacitat d’adsorció a temperatures elevades, especialment l’alúmina. Quan s’afegeixen metalls alcalins (com Li2O, K2O, Na2O), la seva capacitat d’adsorció a temperatures altes es pot millorar molt en comparació amb els adsorbents físics; El segon és sals metàl·liques alcalines, com ara carbonat de calci, silicats, silicat de liti i zirconat de liti; El tercer és una barreja d’hidrotalcita. La hidrotalcita conté compostos metàl·lics alcalins i té una estructura microporosa. És un material compost natural. L’adsorció de diòxid de carboni per hidrotalcita ha despertat l’interès de la investigació de la gent.
Adsorció de materials de carboni
Els materials de carboni inclouen principalment carboni activat i fibra de carboni.
(1) El carboni activat és l'adsorbent porós negre més comú amb una gran superfície específica. Els seus components principals són el carboni amorf, així com una petita quantitat d’hidrogen, oxigen, nitrogen, sofre i cendra. Les propietats físiques i químiques i les propietats químiques de la superfície del carboni activat produït variaran molt segons les matèries primeres, el procés de preparació i el mètode d’activació. Els principals factors que determinen la capacitat d’adsorció del carboni activat són la superfície específica, les característiques de l’estructura dels porus, les propietats de la superfície i les característiques d’adsorció de l’adsorbat. Es va estudiar el rendiment d’adsorció de diversos adsorbents de carboni activats en CO2 a alta temperatura. Per a diferents tipus d’adsorbents, la quantitat d’adsorció de CO2 és proporcional a la superfície específica i el volum total de porus del carboni activat; Mentre que per al mateix adsorbent, la quantitat d’adsorció és proporcional a la pressió i inversament proporcional a la temperatura.
(2) La fibra de carboni activada s'obté carbonitzant i activant fibres orgàniques. És la tercera generació de material de carboni després de pols de carboni activat i partícules de carboni activades. La fibra de carboni activada té una superfície específica més desenvolupada que el carboni activat granular, un diàmetre de micropor (aproximadament 1Nm) i el volum de micropor representa més del 90% del volum total de porus. Al mateix temps, s’obre directament a la superfície de la fibra, de manera que té els avantatges de gran capacitat d’adsorció, alta eficiència d’adsorció i velocitat d’adsorció i desorció ràpida. A causa de la particularitat de la seva estructura i el seu rendiment, l’ús de fibra de carboni activada per adsorbir contaminants atmosfèrics s’ha convertit en un punt d’investigació per a investigadors científics i ha mostrat grans perspectives d’aplicació.
Adsorció del tamís molecular de zeolita
El tamís molecular de zeolita és un aluminosilicat cristal·lí natural o sintètic que conté metall alcalí i òxids de metall alcalí. Té una estructura estricta i els porus. La mida dels porus varia lleugerament a causa de les diferències estructurals i pot separar substàncies de diferents pesos moleculars. Els adsorbents de tamís molecular de zeolita s’utilitzen sovint per a la separació i la purificació de gas, com la producció de nitrogen de l’aire, la separació i la purificació de CO2, etc. La seva capacitat d’adsorció també disminueix amb l’augment de la temperatura. Lila et al. S'utilitza el tamís molecular ASRTSA per adsorbir i eliminar CO2 de la càpsula espacial. Els experiments mostren que quan la temperatura puja fins a 175 graus, la quantitat d’adsorció és només del 24% de la de 25 graus. En les mateixes condicions, la quantitat d’adsorció de tamís molecular de zeolita, que també és una adsorció física, és superior a la del carboni activat.
Material mesoporós adsorció
Els científics del Centre Nacional d'Investigació Científica francesa han desenvolupat un nou material anomenat MIL-101, que pot absorbir una gran quantitat de gas de diòxid de carboni. S’espera que aquest material millori la capacitat de resistir l’escalfament global. Aquest material es sintetitza a partir de crom i àcid tereftalic. És un nanomaterial compost porós amb una superfície coberta de forats petits amb un diàmetre de 3,5nm. Per tant, la capacitat d’adsorció és molt forta. MIL-101 amb un volum d’1 m3pot emmagatzemar 400 m3de diòxid de carboni a 25 graus. La capacitat d’emmagatzematge del material d’adsorció general actual en les mateixes condicions és de només 200 m3. Aquest nou material es pot col·locar al cotxe per filtrar el diòxid de carboni que emet, aconseguint així la finalitat de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Adsorció de gel de sílice
Es va comparar el rendiment d’adsorció de CO de dos adsorbents de gel de sílice, es van determinar les isotermes d’adsorció de N2 i CO2 en gel de sílice i adsorbents de carboni activats i es van investigar les corbes de penetració d’adsorció dinàmiques de CO2 en diferents sistemes. Els resultats mostren que la quantitat d’adsorció de CO2 per l’adsorbent de gel de sílice és comparable a la del carboni activat i que la selectivitat d’adsorció és millor que la del carboni activat; La superfície específica més gran i el contingut elevat de porus són beneficiosos per a l’adsorció de CO2, i la distribució de porus adequada és propici per reduir la resistència de difusió interna de l’adsorbent de gel de sílice.
Adsorció de materials compostos
L’estudi va utilitzar la pols de tamís molecular mesoporós com a portador i carregat de diferents amines orgàniques per preparar materials d’adsorció de CO2. Els adsorbents de CO2 d'amina sòlids poden adsorbir selectivament el CO2 àcid àcid mitjançant reaccions químiques i estan menys afectats pel vapor d'aigua. L’adsorbent d’amina sòlid amina preparat mitjançant materials mesoporosos amb una superfície específica elevada i volum de porus, ja que els portadors mostraven les característiques de l’alta capacitat d’adsorció. En particular, es conserven les micel·les de plantilla contingudes a la pols original del material mesoporós i es formen "malles" de diferents escales a l'espai mesoporós per interceptar i adsorbir CO2 al flux d'aire, amb alta eficiència d'adsorció. Es va estudiar l’adsorció de diòxid de carboni de zeolites carregades amb compostos amins i els resultats van demostrar que la capacitat d’adsorció de CO2 de les zeolites va augmentar un 20% ~ 30% després de carregar amines. Això es deu al fet que tant l’adsorció física com l’adsorció química es produeixen en el procés d’adsorció de materials compostos, i els efectes duals tenen un efecte sinèrgic.
Líquids iònics
A diferència dels dissolvents orgànics tradicionals, els líquids iònics no produeixen compostos orgànics volàtils durant el procés de descarbonització a causa de la seva baixa pressió de vapor i són fàcils d’utilitzar. Al mateix temps, els líquids iònics es poden utilitzar repetidament. Amb el finançament conjunt de l’Oficina del Departament d’Energia dels Estats Units de l’energia fòssil i del laboratori nacional de tecnologia energètica dels Estats Units, Jennifer L, Wang Zhongni i d’altres van realitzar una gran varietat de líquids iònics. Propietats físiques i estudis sobre mecanisme d’absorció de CO2. Els resultats mostren que entre els líquids iònics donats, els líquids iònics tenen una millor selectivitat per a CO2; Al mateix temps, es troba que els líquids iònics tenen una càrrega de CO elevada, una càrrega d’absorció i una menor regeneració de calor.
Fibra d'intercanvi d'ions alcalins
Va estudiar l’adsorció de CO2 per una forta fibra d’intercanvi d’ions alcalins. Van simular el procés d’adsorció i desorció de gas i van trobar que una forta fibra d’intercanvi d’ions alcalins pot adsorbir bé el gas de CO2. L’estudi de diversos factors que afecten l’adsorció de gas de CO2 per una forta fibra d’intercanvi d’anions alcalines va demostrar que: el canvi de contingut d’aigua té el major impacte en l’adsorció i el contingut d’aigua elevat és propici per a l’adsorció de gas per fibra; El flux de gas lent és propici per a l’adsorció de gas per fibra i el cabal ràpid també pot adsorbir bé el gas. Sempre que la concentració de gas no superi un límit determinat, l’adsorció de fibra es veurà menys afectada; La forma de la columna d'intercanvi també afecta el rendiment d'adsorció de la fibra i les esveltes columnes d'intercanvi són millors que les curtes i gruixudes.
Tecnologia de separació de membranes
L’absorció basada en membranes és una nova tecnologia de separació de membranes que combina la tecnologia de membrana amb la tecnologia d’absorció de gas. L’absorció basada en membranes és una nova tecnologia de separació de membranes que combina la separació de membranes i l’absorció de líquids. El material de membrana adequat per a la captura de CO2 és la fibra buida de polipropilè i el líquid d’absorció de membrana és una solució aquosa de poliamina activada. El component de CO2 del gas mixt passa preferentment per la membrana i és absorbit per la solució aquosa de la poliamina. A continuació, el líquid de residus es regenera per destil·lació de membrana i la seva taxa de regeneració pot superar el 98%. No només ocupa una àrea petita i té condicions de funcionament amistoses, sinó que també la superfície de membrana de fibra buida és gran, la velocitat de passada de CO2 és alta i la taxa de regeneració de la solució és alta, cosa que fa que aquest mètode sigui la tendència de desenvolupament de la tecnologia de captura de CO2 en el futur.
Conclusió
A mesura que la consciència mediambiental de les persones augmenta gradualment, diversos països han augmentat els seus esforços per protegir el medi ambient, cosa que inevitablement jugarà un paper positiu en la promoció del desenvolupament de materials de captura de diòxid de carboni. En els darrers anys, els treballs de recerca sobre materials de captura de diòxid de carboni han avançat molt. La tecnologia de captura de diòxid de carboni es desenvolupa en direcció a un preu baix, procés de funcionament senzill, baix cost operatiu i reciclatge a llarg termini. Això requereix que els materials de captura de diòxid de carboni hagin de tenir les característiques de la fàcil disponibilitat de les matèries primeres de producció i el baix preu, el procés de producció simple i respectuós amb el medi ambient, la bona capacitat de regeneració i l’ús reciclable, i cal que pugui tractar simultàniament contaminants múltiples com el diòxid de carboni, el sulfur d’hidrogen i els òxids de nitrogen. Això fa que els materials de diòxid de carboni intel·ligents siguin una tendència futura de desenvolupament. Els nous materials poden ajustar adequadament les seves propietats superficials i millorar l’adsorció en diferents atmosferes segons els canvis ambientals.
